Col·laborà a Lo Somatent de Reus i fou redactor de La Vanguardia (1890-1932): a Servitud de Puig i Ferrater surt amb el nom de Perera. Fou mentor d’aquell, de Farran i Mayoral i de Màrius Verdaguer. De la seva obra prolífica, a part els llibres didàctics i infantils, cal esmentar els drames Los joves (1899), El apóstol blanco (1901) i les narracions Riallera (1903).