Dominicà (1564), fou professor d’arts a Llutxent (Vall d’Albaida) i de teologia a Lleida i Barcelona. Fou també catedràtic de sagrada escriptura a la universitat barcelonina. Tingué una gran fama com a predicador popular. Juntament amb P.J.Guasc fundà l’Acadèmia de Sant Tomàs (1588). Publicà diverses obres religioses en català: Exposició sobre el salm miserere mei Deus... (1592), que gaudí de gran popularitat, Llibre de la vida i miracles dels gloriosos sants, santa Eulàlia... i sant Ramon de Penyafort (1593), Llibre de la vida i miracles de... santa Madrona... i de sant Celdoni i Ermenter (1594, editada de nou el 1685) i altres que no han estat conservats.