Inicialment s’ocupà amb preferència de l’administració interna del comtat: el 1280 concedí una carta de franquícies als homes de Cadaqués, el 1283 eximí de certs tributs els habitants del castell i terme de Fortià i enllestí la fortificació del castell de Sant Salvador de Verdera. No pogué evitar que el 1281 la seva mare es vengués el vescomtat de Bas a Pere el Gran, si bé es reféu l’any següent en casar-se amb Marquesa, filla i hereva del vescomte Guerau VI de Cabrera. Fidel servidor de Pere el Gran, lluità contra la invasió francesa del 1285 i salvà personalment el rei a Castelló. Ocupat el comtat pels invasors, formà part del consell militar de l’infant Alfons i Pere el Gran li confià la defensa del vescomtat de Bas i, pel temps de guerra, li donà una sèrie de viles de València, Urgell, Conca de Barberà, Segarra i Segrià. Fou home de confiança del nou rei Alfons el Liberal i el 1286 i el 1288 hagué d’enfrontar-se amb nous intents d’invasió francesa a Carmençò i altres llocs fronterers. Mort Alfons II (1291), reté homenatge a Sicília al nou rei Jaume II, el qual acompanyà a Catalunya. El rei l’autoritzà a cobrar la lleuda de Cadaqués, declarà malfactors uns vassalls del comte que s’havien rebel·lat i el 1293 li vengué per 1 613 lliures la jurisdicció sobre el vescomtat de Bas, que més endavant Ponç lliuraria al seu germà Hug. Encara el 1292 assistí a les Corts de Barcelona, però ben aviat les relacions amb el rei s’enterboliren i el monarca arribà fins i tot a construir el castell de Montgrí, en la frontera del comtat, alhora que prohibia al comte de fer fortificacions. Malgrat això Ponç V combaté al costat d’ell amb galeres empordaneses a la batalla de Cap Orlando (1299); la intervenció, el 1303, per excessos de Bernat-Amat de Cardona i d’Empúries , feudatari i cosí de Ponç V, contra els bisbes de Girona, dels tribunals reials contra el comte, provocà per part del comte la foragitació dels seus dominis per les armes dels funcionaris reials i la presa de mesures abusives: desvià el curs del Ter en perjudici d’algunes viles reials i episcopals; impedí la circulació de moneda reial pel seu comtat; augmentà el preu de la sal de Castelló als homes del rei i de l’església; prohibí l’exportació de viandes als llocs de jurisdicció reial, etc. Jaume II volgué reduir-lo per les armes, però el comte, arruïnat i endeutat, se sotmeté (Tarragona, 1306). Després de l’assassinat del seu fill gran, Hug (1309), concertà a Sicília el matrimoni del seu fill segon, Malgaulí, amb la princesa Elisabet, filla de Frederic III. Una operació de cors practicada per una galera d’Empúries contra un vaixell de Venècia originà l’obertura d’un nou procés (1311), amb la consegüent investigació, que, feta per funcionaris reials, recollí el rumor, sembla que molt estès, que practicava la sodomia (el seu propi fill Hug —assassinat per Pere de Xesa o d’Eixesa, suposat amant del comte— havia contribuït a difondre aquest rumor). El rei envaí el comtat per terra i per mar (1313) i obligà Ponç V a sotmetre's de nou. Deixà hereu el seu fill Malgaulí, que adoptaria el nom de Ponç VI, i, en el seu defecte i el de la seva eventual descendència, instituïa hereus del comtat, per aquest ordre, el seu germà Ramon, prior de l’orde de l’Hospital a Catalunya, el seu cosí Ramon Folc V de Cardona i l’orde de l’Hospital.
Segell de Ponç V d’Empúries
© Fototeca.cat
Comte d’Empúries (1277-1313), fill d’Hug V i Sibil·la de Palau, vescomtessa de Bas.