Format a Barcelona amb estades a París i a Nova York, ha fet escultures per a col·leccions públiques i privades de Banyoles. Concorregué a la Mostra d’Art Nou (MAN) de Barcelona i a les mostres de la Fontana d’Or de Girona. Amb Robert Llimós feu un acte conceptual a Barcelona (1970). Derivà d’unes primeres escultures cinètiques, minimalistes i constructivistes, cap als inflables, objectes escultòrics efímers estretament vinculats al paisatge, situant-se en l’art conceptual. Des del 1971 n’enlairà a Granollers, Eivissa, Cadaqués, cap de Creus, Benidorm i Barcelona, unes experiències que el 1973 presentà en filmacions en el Congrés Internacional de la Comunicació a Barcelona i a la Biennal de París, exposició que el projectà internacionalment. Organitzà exposicions posteriors del mateix caràcter al Museu d’Història de la Ciutat de Girona (1987), el Centre d’Art Santa Mònica de Barcelona (1989 i 1992), el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (2005), el National Museum of Contemporary Art de Corea (2010), el MACBA (2011), la Moderna Galerija de Ljubljana (2011-12) i el CaixaForum de Madrid (2011-12). Professor de volums de l’escola Eina de Barcelona. Té obra al Centre Pompidou de París i al MACBA. L’any 2019 rebé el Premi Nacional de Cultura del CoNCA.