i Jaume Pont i Ibáñez | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Jaume Pont i Ibáñez

literatura lit, poètica poètica i ensenyament enseny
Poeta, professor i crític.
Lleida, Segrià, 24 de març de 1947

Ha col·laborat com a crític literari en moltes revistes especialitzades, en el diari Avui i altres publicacions. Creà i dirigí (1979-83) Quaderns de Ponent, revista literària editada per la facultat de filologia de l’Estudi General de Lleida. En col·laboració amb J. Marco és autor de La nova poesia catalana (1980). La seva obra poètica reflecteix una de les experiències més rigoroses i profundes de l’actual poesia catalana: Límit(s) (1976), Els vels de l’eclipsi (1980), Jardí bàrbar (1981) i Divan (1982, premi V. Andrés i Estellés de poesia). El 1990 aplegà la seva obra poètica a Raó d’atzar (Poesia 1947-1989), a la qual seguiren Vol de cendres (premi Crítica Serra d’Or 1997) i Llibre de la frontera: de Musa Ibn-Al-Tubbi (2000). Ha publicat els estudis El corrent G. V. (1986), sobre Guillem Viladot, i El postismo (1987).

Llegir més...