Situació i presentació
És situat a llevant del municipi de Manresa, a l’esquerra del Llobregat, des de la vora del riu costa amunt fins a la llarga carena que fa d’espona a l’estreta vall de la riera de Mura. Aquests dos corrents fluvials, els únics que drenen el territori, són també els límits que el separen de municipis veïns. Al N limita amb Sant Fruitós de Bages i Talamanca, a l’E i al S amb Mura i a l’W amb Manresa. La línia divisòria entre els termes de Manresa i el Pont de Vilomara passa exactament pel mig de l’històric pont. La riera de Mura —i també un breu tram de la de Santa Creu— separa el municipi del de Mura.
El terreny sobrepassa els 600 m en el sector muntanyós de l’angle SE del terme, contrafort que davalla de l’alterós Montcau. El Montgròs, punt de referència orogràfica principal, s’eleva a 578 m d’altitud.
El poble antic (Rocafort) i el poble nou (el Pont de Vilomara, cap administratiu) se situen a les parts alta i baixa respectivament del territori, entre la vall de la riera de Mura, o de Nespres, i el Llobregat. Les dues entitats de població componen el municipi que fins el 1980 tingué per nom Rocafort i el Pont de Vilomara. En altres temps i durant segles, se'n digué només Rocafort o, més exactament, Rocafort de Bages. El 1917, hom adoptà el nom de Rocafort i Vilomara i, el 1933, el de Rocafort i el Pont de Vilomara. Antigament, Rocafort era el poble gran i el Pont de Vilomara un seu raval llunyà i petit; ara aquest és el nucli més habitat i cèntric, mentre que aquell poble antic és un agregat perifèric. Una part del nucli del poble del Pont de Vilomara, identificada com el Raval de Manresa o el Raval del Pont, correspon al terme municipal de Manresa.
El terme comprèn, a més, les urbanitzacions de Can Riera i River Parc. També des del 1993 la urbanització del Marquet Paradís, situada al terme de Mura, depèn de l’ajuntament del Pont de Vilomara i Rocafort. Cal esmentar les grans masies de Roviralta, Oristrell (o Ullastrell) i Casajoana. Les dues primeres tenen, respectivament, l’esglesiola de Sant Romà, que feu construir el 1353 la vídua de Pere de Sitjar, senyor de Rocafort, i la de Sant Pere, lloc documentat el 966.
Travessa el terme una carretera local que uneix el poble del Pont de Vilomara amb les poblacions de Sant Vicenç de Castellet i Manresa. Una ramificació d’aquesta carretera mena a Rocafort i a Mura.
La població i l’economia
La població (vilomarencs), a excepció dels darrers anys del segle XIX i el període 1920-30, ha mantingut generalment un constant procés de creixement. Aquesta característica és especialment accentuada en la dècada 1950-60, quan la població augmentà en 708 h. Les indústries atragueren molt personal al Pont de Vilomara; primer, dels nuclis rurals i pagesies veïns, després, d’arreu d’Andalusia. Al 2005 disposava de 3.154 h. La superfície forestal ocupa més de la meitat de les terres del municipi, generalment amb alzinars i pinedes de pi blanc, força malmeses a conseqüència dels incendis forestals. La superfície total conreada al municipi no és gaire important; destaquen el farratge, les oliveres, els presseguers i la vinya. La ramaderia tampoc no és rellevant.
En el moment en què hom començà a aprofitar el Llobregat per a usos industrials, s’establiren dues fàbriques de filats de cotó a mà esquerra del riu, aigua avall del Pont de Vilomara. El 1841, Antoni Jover i Sans i Marià Regordosa i Casas projectaren la construcció d’unes fàbriques de filatura de cotó a la vora del Llobregat. El 1843 les fàbriques Jover i Companyia ja funcionaven. El 17 de gener de 1902 hi hagué una explosió en una caldera d’una de les màquines de vapor a conseqüència de la qual moriren dotze persones i sis sofriren ferides de diversa consideració. En aquesta avinentesa, la ciutat de Manresa adquirí el títol oficial de “benèfica” atorgat per la reina regent, com a premi per l’actuació humanitària d’autoritats i veïns. El mateix any 1902 els Jover van vendre la fàbrica als Regordosa, que eren tintorers. La casa Regordosa era molt antiga, i ja havia instal·lat anteriorment una tintoreria a Sants. L’empresa del Pont de Vilomara, Marià Regordosa i Companyia, tenyia el fil que produïa la fàbrica dels Jover i el venia als teixidors. En comprar la fàbrica Jover, l’empresa passà a ser Regordosa Germans; després la filatura passà a mans d’Indústries i Magatzems Jorba de Manresa. El 1920, s’instal·là una altra fàbrica —la nova— a la part alta del poble. Actualment, l’única empresa del municipi és una fàbrica de tints i funciona des del 2003, una planta de reciclatge d’ordinadors i telèfons mòbils. Hom hi celebra mercat setmanal.
Indrets del municipi
El terme és format per dues entitats, el poble antic de Rocafort i el nou poble, cap del municipi, del Pont de Vilomara. També cal fer esment de l’església de Santa Maria de Matadars.