Entrà al convent franciscà de Perpinyà i completà estudis a Girona (1652), a Reus i a Vic, on fou ordenat de prevere (1654). Fou lector de filosofia a Vic i de teologia a Girona, a Tarragona i a Barcelona, guardià i custodi de Tarragona, visitador dels convents de Sardenya i de València i provincial de Catalunya (1684-86). Essent bisbe, féu construir la gran escala d’accés a la catedral gironina. Es remarcà en l’ordenació i apaivagament d’antigues discòrdies en el capítol gironí i féu erigir el convent franciscà de Sant Salvi de Cladells (Selva) (1690) i restaurar l’església de les clarisses de Girona (1699). Arran de l’ocupació de la ciutat pel mariscal de Noailles (1694-97) hagué de marxar de Girona, on no retornà fins poc abans de la seva mort.