Professor a l’escola de marina de Kronstadt (1883), el coneixement de les experiències de H. Hertz l’estimulà a estudiar les ones electromagnètiques, a fi d’emprar-les per a la transmissió de senyals a distància. Perfeccionà l’aparell de Branly i ideà l’antena. El 1896 inventà, amb independència de G. Marconi, el primer radioreceptor. Estudià també l’electricitat atmosfèrica i el mateix 1896 construí un aparell per a enregistrar les descàrregues atmosfèriques, conegut com a indicador de tempestats.
El 1901 fou nomenat professor i el 1905 director de l’institut electrotècnic de Peterburg.