Format amb Vicent Castell, s’orientà cap a l’escultura. El 1906 anà a València, becat per a estudiar a Sant Carles, i el 1910 s’instal·là a Barcelona, on estudià a Llotja. En una estada a Castelló fundà la societat artística Agrupació Ribalta. Assidu del Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona, es vinculà a la galeria La Pinacoteca (1918), on sovint exposà individualment. Exposà també a la Internacional de Barcelona (1929), a Venècia, Oslo, Buenos Aires, París, etc. Arqueòleg afeccionat, fou, amb Eduard Codina i Gonçal C. Espresati, el descobridor de les pintures rupestres del barranc de la Gasulla, a Ares del Maestrat (1933), i publicà diversos treballs en el Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura. Durant la guerra civil tingué una notable actuació en la preservació i el rescat del patrimoni artístic a Castelló i Sogorb. També exposà individualment a València i Madrid, on el 1954 guanyà primera medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes. Plenament incorporat a l’estètica de la generació catalana del 1917, conreà bàsicament el paisatgisme rural de temes prosaics (estacions, carreteres, ports, marjals, etc. ), d’un naturalisme fort i de colors terrosos cada cop més esbossat i esquemàtic.