Creà una escola de cant que esdevingué cèlebre (en sortiren castrats famosos com Farinelli i Caffarelli). Dirigí òperes i compongué per a diverses corts europees, sobretot a Dresden, a Londres (on competí amb Händel entre el 1729 i el 1736) i a Viena, on fou mestre de F.J.Haydn. Conreà principalment l’òpera seriosa (Berenice, 1710; Eumene, 1721; Arianna in Nasso, 1733) de qualitat però influí també els músics de l’escola napolitana.