Fill d’un taverner, estudià tenidoria de llibres. Ferit durant els fets de la Setmana Tràgica, anà a l’Argentina. De nou a Barcelona treballà primer de taverner i després en diverses ocupacions (venedor d’automòbils, empleat de banca, organitzador del Centre Internacional d’Intercanvi a Barcelona, etc).
Participà en les eleccions municipals del 1931 com a candidat d’Esquerra Republicana de Catalunya. Des d’aquest mateix any fou membre del Sindicat de Professions Liberals de la CNT. Fundà, a redós de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, l’Institut de Ciències Econòmiques de Catalunya, on impartí tres cursos d’economia, recollits en Assaig d’Economia Política (1932-34), i dirigí el seu butlletí. Per l’agost del 1936 fou nomenat vocal per la CNT al Consell d’Economia del govern de la Generalitat, des d’on signà el Decret de Col·lectivitzacions i elaborà el projecte de mobilització civil.
Fou conseller d’economia de la Generalitat (del 26 de setembre a l’11 de desembre de 1936). L’anàlisi i valoració d’aquest període i de la seva actuació és recollit en Els factors econòmics de la revolució (1937), Les finances de la revolució (1937) i Vuitanta dies al govern de la Generalitat (1937).
S'exilià a França vers la fi del 1937. En esclatar la Segona Guerra Mundial anà a Londres, on treballà a la BBC i creà una empresa d’exportació. Fou enterrat a Barcelona. És autor també dels suggeridors assaigs Irlanda i Catalunya. Paral·lelisme politicoeconòmic (1932) i Les possibilitats econòmiques d’una Catalunya independent (1932).