De formació autodidàctica, exposà individualment per primera vegada l’any 1968. El mateix any creà el seu propi estat, una concepció alternativa de la realitat —anomenat Evrugo—, amb els seus elements corresponents i un alfabet d’invenció pròpia. El 1975 fou becat per la Fundació Juan March i J.W. Fulbright al MIT (Massachusetts Institute of Technology) i s’inicià en la utilització de noves tecnologies, com la manipulació d’imatges mitjançant diversos processos digitals.
El 1989 edità el disc Zush-Tres amb l’himne nacional del seu estat i el CD-ROM interactiu Psicomanualdigital , que rebé diversos premis internacionals tant per la seva obra plàstica com multimèdia. A partir dels anys setanta participà en exposicions individuals i col·lectives que el donaren a conèixer internacionalment. Mostra d’aquestes exposicions són la “Documenta 6” de Kassel (1977), “New Images from Spain” (1980) al Solomon R. Guggenheim Museum de Nova York, “Les magiciens de la Terre” (1989), organitzada pel Centre Georges Pompidou de París, “Drawing on Chance” al MOMA (1995) i “Zush Tecura” al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (2000). L’any 2000 féu una exposició retrospectiva al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía. Ha participat en diferents edicions de les fires d’art de Colònia, Chicago i en totes les edicions de la Fira d’Art de Basilea.
En la seva nova etapa com a Evru, el 2004 presentà l’exposició ‘De Zush a Evru: la segona reencarnació’ a la galeria Haim Chanin de belles arts, a Nova York. Hi presentà dibuix, pintura, escultura i una instal·lació interactiva que porten l’espectador cap al món màgic de l’artista enmig d’un món de somni irreal amb connotacions sexuals i psicològiques.
El 2000 rebé el premi Ciutat de Barcelona d’arts plàstiques i el 2010 el de l’Associació Catalana de Crítics d’Art per l’exposició Porta Zush del 2009, que mostrava la trajectòria de l’artista entre el 1961 i el 1979.