Defensor dels protestants, tingué una important intervenció moderada en la Revolució Francesa presidint el Conseil des Cinq-Cents (1796), per la qual cosa hagué de fugir. Tornà posteriorment per ocupar un càrrec al Conseil d’État i en la redacció del Codi de Napoleó, on defensà el dret escrit i les institucions occitanes (dret occità). Col·laborà activament amb Napoleó, de qui fou ministre de cultes (1804).