Situació i presentació
Abans pertanyent a la comarca de la Noguera, forma part del Segrià des de l’any 1989. De 12,31 km2 d’extensió, s’estén a la dreta de la Noguera Ribagorçana, al límit amb la comarca de la Noguera. El límit de llevant del terme passa pel curs del riu esmentat, que fa de divisòria amb el municipi d’Albesa (Noguera). A ponent el municipi confronta amb Alguaire i amb Vilanova de Segrià i a migdia termeneja amb Corbins, tots ells municipis segrianencs.
Hi passen diversos recs que s’alimenten del canal de Pinyana: entre ells cal esmentar el de Ratera, el Regueret o la Cecleta. Algunes partides del terme són el Pla de Ratera, els Clotassos, Vallporcars, Cantaperdius, Escalç i la Moixa.
El terme comprèn el poble i cap de municipi de la Portella i la caseria de Corregó. La carretera local de Lleida a Menàrguens per Benavent de Segrià i Albesa és el principal eix de comunicació de la població. Diversos camins uneixen el poble amb els nuclis d’Alguaire, Corbins i Vilanova de Segrià.
La població i l’economia
Els fogatjaments antics són força desiguals, ja que el del 1358 registrà només 2 focs i 13 focs el del 1380. El 1497 hi havia 31 focs i 40 el 1553. El 1718 la població era de 37 h, que havien augmentat a 183 h el 1787. Els anys següents la població va créixer notablement (el 1860 hi havia 615 h) i disminuí un xic al tombant del segle. El 1930 tenia 653 h i 720 el 1970. Després del considerable descens patit el 1981, amb 595 h, la població semblà recuperar-se durant la dècada posterior, arribant als 613 h comptabilitzats el 1991. A partir d’aquest data, però, la població encetà una lenta però constant tendència decreixent: 585 h el 1996 i 577 h el 2001. La situació es capgirà una altra vegada, quan, el 2005, el terme assolí els 815 h.
L’economia del municipi és bàsicament agrària i la terra conreada representa més de la meitat de l’extensió total del terme. La gran majoria dels conreus són de regadiu, per al qual s’aprofita el canal de Pinyana (documentat ja al segle XII), que fecunda les hortes de Canissella, Ratera, el Pedrís, els fons de Croells, Gatmullat, o Gratmullat, i el despoblat de Casals o Escalç, amb restes d’un antic castell; hi ha una bona proporció de terres que es reguen amb la tècnica de microaspersió. A l’horta hi ha sobretot fruiters (pereres, pomeres i presseguers). També es conreen cereals (ordi i blat de moro) i farratge.
La ramaderia complementa l’agricultura. Es constatà un cert augment del porcí, de la cria d’aviram, de bestiar boví i de conilles mares.
Hi ha diverses cooperatives que comercialitzen els productes del camp, i empreses privades que compren i comercialitzen una gran quantitat de fruita del poble i la rodalia. Cal esmentar una societat agrària de transformació. El mercat setmanal és el dijous.
El poble de la Portella
El poble de la Portella, a 259 m d’altitud, és situat en un planell rocós, lleugerament inclinat vers la Noguera Ribagorçana i tallat verticalment en espadats i barrancs fins al Reguer Gran. El poble, antiga vila closa, és agrupat entorn de l’església parroquial de Sant Pere, molt transformada al segle XVI. A la façana hi ha un ull de bou gòtic i un portal plateresc. Fins a la primeria de segle la major part dels edificis eren de toves o de tàpia, però aleshores molts es construïren de nou amb rajola o totxo. Es destaca el Casal dels Teixidor, o Casa Gran, bell edifici neoclàssic del segle passat, tot de pedra.
La festa major té el seu origen en un vot de poble i se celebra per Sant Pere Màrtir (29 d’abril), el patró del poble. El primer divendres de març és la festa del Sant Crist, i es fa un àpat popular (la típica cassola).
Altres indrets del terme
La caseria de Corregó era un antic terme situat entre Vilanova de Segrià i Benavent. S’hi conserva un gran casal, amb contraforts i restes de fortificació medieval. A l’interior hi ha una gran cambra amb volta, a la qual s’accedeix per uns graons excavats a la roca, usada com a celler. La volta hemisfèrica és construïda amb grans carreus escairats. En la repoblació del segle XII s’esmenten, prop de Corregó, les partides, avui desaparegudes, d’Alcanyisset, Alendir i Vimpèlec. El 1185 és documentat Arnau de Corregó, que aquest any vengué a Berenguer de Boixadors un capmàs al Segrià, que Boixadors deixà als hospitalers. El 1365 l’antiga almúnia de Corregó i els molins d’Alendir reunien 10 focs; aleshores hi passava un braçal del canal de Pinyana. El 1393 el castell de Corregó era de Guillem Ramon de Montcada, baró d’Aitona. El 1412 era senyor del castell de Corregó Joan Serrat, canonge sagristà de la seu de Lleida. Durant la guerra contra Joan II el dit castell, que era custodiat amb tropa pel capità Antoni Vilagrassa, no pogué ser pres pels joanistes d’Almenar i d’Algerri. El castell no es reté a Joan II fins que Lleida capitulà. El 1465 el castell era de l’ardiaca major de Lleida, Blai Claver. El 1489 fou adquirit de Felip Claver per Caterina de Vilanova, religiosa d’Alguaire, elegida el 1496 priora. A partir d’aleshores el lloc de Corregó restà vinculat a la comanda d’Alguaire fins a l’extinció de les senyories.
En aquest municipi també s’han documentat diversos jaciments arqueològics. La Necròpoli A de Corregó, corresponent a l’edat del bronze, és situada a l’W de la Torre de Corregó i a 500 m de lo Mas de Corregó. Es tracta de tres tombes rectangulars excavades a la roca que conserven el perímetre, perfectament orientades d’E a W. Al S d’aquesta necròpoli hi ha el jaciment de la Torre de Corregó, el poblament del qual es prolonga de l’edat del bronze a l’època ibèrica i on s’ha trobat ceràmica a mà, una proporció molt petita de ceràmica a torn i fragments de sílex i de cornubianita. Al sector N de la Torre de Corregó, situat en una petita vall que drena les aigües de les serres laterals del marge dret del riu esmentat, hi ha el jaciment que pren el nom de la partida de Cantaperdius. A la superfície es veuen abundants restes de cendres, moltes pedres sense treballar, molins de mà barquiformes i restes de ceràmica, tota ella a mà.
La Necròpoli B de Corregó (medieval), situada a la vora del camí que va des de la Portella a Corbins, al marge dret de la Noguera Ribagorçana, dista 200 m del límit del municipi (a la partida de Corregó) prop del lloc anomenat la Moixa; s’hi han trobat dues tombes.
La història
L’origen del lloc de la Portella sembla una conseqüència de la batalla d’Albesa del 1003, ja que aleshores hauria estat molt difícil de mantenir el castell d’Albesa en poder dels comtes sense posseir un cap de pont a l’altra banda de la Noguera Ribagorçana. Sembla que un cop s’havia planejat la conquesta de Lleida, vers 1143-45, el comte d Urgell ocupà la riba dreta, la qual, segons els Termini antiqui, havia pertangut al moro Abd al-Azīz.
El planell de la Portella, a dos quilòmetres del castell d’Albesa, és molt practicable per la banda de la Noguera i espadat i de difícil accés per la del Segrià (que aleshores era en mans sarraïnes). La Portella esdevingué, així, una avançada contra els musulmans de Lleida.
El 1173, Ermengol VII, que havia incorporat la Portella al comtat d’Urgell i la seva parròquia a la diòcesi d’Urgell, donà als hospitalers de la comarca d’Alguaire la meitat del terme de la Portella i l’altra meitat a Pere de Bellvís, que el 1179 la vengué als hospitalers. Aquests cavallers santjoanistes repoblaren, a més de l’indret esmentat, les terres immediates de Ratera, Corregó, el Pedrís i de la Portella.
Després del 1250 la comanda hospitalera d’Alguaire comprenia, a més d’aquesta vila, Vilanova de Segrià, la Portella, Sant Miquel de Ratera, Gatmullat, Casals, Corregó, el Pedrís, l’Alzinar i Tabac. La integració de la Portella a la susdita baronia (pel que es refereix a part de la jurisdicció) fou acordada el 1301 entre Jaume II de Catalunya-Aragó i el comte Ermengol X en una concòrdia atorgada a Saragossa. La plena jurisdicció de la Portella fou adquirida el 1424 d’Alfons el Magnànim per la priora Blanca de Vilallonga. A partir d’aleshores, que la comanda d’Alguaire posseí no sols la senyoria de la Portella sinó també l’alta i baixa jurisdicció, s’acabaren les qüestions, fins aleshores freqüents, amb el bèl·lic senyor d’Albesa.
La Portella és el poble del bisbat d’Urgell més proper a Lleida, ciutat amb la paeria de la qual tingué alguns conflictes per causa dels recs de la séquia de Pinyana, que pertanyien a Lleida.
La Portella i els altres pobles de la baronia d’Alguaire el 1836 s’integraren al partit judicial de Balaguer, a despit de l’oposició dels veïns, que haurien preferit d’integrar-se al partit judicial de Lleida. Els anys posteriors de política de partits, a la Portella manà el terratinent Josep Teixidor, en diverses legislatures diputat per Balaguer, sempre que no ho impedien els carlins, que dominaven al Segrià i la Noguera.