Anà a París, on féu una pintura que s’acosta a la de Campigli i al cubisme picassià. De retorn al seu país, adaptà tècniques expressionistes i surrealistes. La seva pintura porta una direcció ideologicopolítica molt concreta. Com la pintura mexicana de revolta, mostra en els seus murals i quadres escenes quotidianes i les dures condicions de vida dels cangaceiros , camperols, pastors, seringueiros , contra l’explotació, mitjançant colors vius i frescs amb línies netes. Més tard, la seva pintura evolucionà cap a un expressionisme dramàtic i brutal. Cal destacar El treball de la terra brasilera, Jocs d’infants, Els quatre elements (1936-45) i La guerra i la pau (1953-55).