Introduí un mètode per a controlar les fórmules de la lògica seqüencial mitjançant les taules de veritat. És conegut pel fet d’haver proposat el 1920 els sis temes lògics polivalents, especialment trivalents, amb independència de Łukasiewicz. Establí també una teoria general de les proposicions elementals (1922), i estudià els problemes dels grups de mots en el llenguatge, amb independència dels resultats obtinguts per Markov.