Regidor (1903, 1909, 1913 i 1917), fou a partir de 1912-13 reformista. En 1917-18 figurà en el Bloc Assembleista. S'uní pel març del 1931 al Front Antimonàrquic i el 14 d’abril de 1931 es féu càrrec amb Francesc Julià i Jaume Bauzà de la diputació. Assolí una gran anomenada com a advocat laboralista (defensà en diverses ocasions Llorenç Bisbal i d’altres dirigents obrers) i intervingué en alguns judicis molt populars (així el 1934 com a acusador privat contra els carrabiners que mataren els contrabandistes germans Isern Vidal a Alcúdia).