Ja sacerdot, ensenyà humanitats clàssiques (1755-59) al col·legi de Sant Bernat i a la Universitat de Cervera, on esdevingué un dels més íntims de Josep Finestres i s’inserí plenament en la cultura cerverina. Hi publicà els seus Ludi rhetorici et poetici (1756). A Tarragona (1759-60) guanyà l’amistat del canonge Ramon Foguet, amb el qual mantingué una correspondència constant des d’Itàlia. Essent professor de filosofia a Calataiud (1760-63), hi escriví i publicà Institutiones historiae philosophicae libri XII (1763), que, tot i ésser inspirada, bàsicament, en l’obra de Jakob Brucker, constitueix la primera història de la filosofia publicada a Espanya. Era professor de lletres humanes a Tarragona, quan el 1767 fou exiliat a Itàlia. Residí, primer, a Còrsega i a Ferrara, i després de la supressió de la Companyia de Jesús (1773), a Bolonya, on promogué els estudis entre els alumnes del col·legi d’Espanya, sense exercir-hi, però, cap càrrec oficial. Del 1785 al 1798 —data del seu retorn a Mallorca— s’establí a Roma (fins el 1791, al servei amical de l’auditor Antoni Despuig i Dameto). D’aquests anys romans provenen dues obres hagiogràfiques en un llatí pulcre —les de Joan Berchmans (Foligno, 1788) i de sor Catalina Tomàs (Roma, 1797)— i una fidelíssima traducció d’Heròdot en castellà. Però la fidelitat no s’hi avenia amb l’elegància, i el qui havia estat deixeble seu a Roma, Joan Despuig i Safortesa, la féu revisar a fons per Josep M.Quadrado. Només així pogué ésser publicada a Madrid, el 1846, i des de llavors ha estat sovint reestampada.