De l’arma de cavalleria, lluità al Marroc i ascendí a general el 1926. Fou nomenat jutge instructor en la causa contra el govern de la Generalitat després dels fets d’octubre del 1934. Pel juliol del 1936 era director general de la guàrdia civil, però es mantingué fidel a la República i fou comandant en cap de l’Exèrcit del Centre (1936-37). Arran de la crisi de maig del 1937 fou designat cap de l’Exèrcit de l’Est, creat llavors. Afavorí la presència de comunistes en els llocs de responsabilitat (el coronel Cordon fou el seu cap d’estat major), intervingué en la lluita contra el dissolt Consell d’Aragó i dirigí l’ofensiva que dugué a la conquesta de Belchite (agost-setembre del 1937). Fou tanmateix destituït arran del fracàs final davant les forces franquistes pel març del 1938.