Estudià, pensionat des del 1874, a Roma, on pintà Juana la Loca (Madrid, Casón del Buen Retiro), quadre d’història patètic i vibrant que li valgué, malgrat no haver-se presentat mai abans a l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid, la medalla d’honor del 1878 i un prestigi extraordinari. Obtingué també grans premis a París (1878), Viena (1882 i 1892), Munic (1882) i Berlín (1892). El 1882 el Senat li encarregà el gran oli La rendición de Granada. Fou director del Museo del Prado (1896-98) i de l’Academia Española de Bellas Artes en Roma.
Autoretrat de Francisco Pradilla
Pintor.