Col·laborà a La Universidad (1905) i a Revista Contemporánea (1910). S'inicià en la diplomàcia i fou encarregat d’afers estrangers a Colòmbia (1927-28). Malgrat ésser l’introductor a Xile del vers lliure, preferí les tècniques tradicionals, en especial el sonet. El 1949 fou publicada la seva Antología i Viejos Poemas inéditos. El seu ideari filosòfic el portà en els seus assaigs i les seves narracions de tema social a una fusió d’anarquisme i tolstoianisme; les seves novel·les, La reina de Rapa Nui (1914), Alsino (1920) i Un juez rural (1924) són, més que res, al·legories, i la seva temptativa dramàtica Androvar (1925) no afegeix res a la seva obra, que és sempre, essencialment, l’obra d’un poeta.