Situació i presentació
D’una extensió de 26,43 km2, el municipi de Prat de Comte és situat al NE dels Ports Tortosa o de Beseit, a tocar de les terres de la comarca del Baix Ebre. Limita a l’W amb els municipis d’Horta de Sant Joan i Bot, al N amb Gandesa, a l’E amb el Pinell de Brai i amb Benifallet (Baix Ebre) i al S amb el municipi de Paüls (Baix Ebre).
Tot el terme és força accidentat, si bé les alçades majors són a migdia de la carretera de Vall-de-roures, que segueix aproximadament el traçat del barranc dels Corralassos o de Prat, just al límit meridional del poble. En aquest sector de migdia, excepte en un sector més baix, per on corren el barranc dels Masets i el del Masdengarrofets, s’assoleixen els 741 m al tossal dels Corrals, els 642 a la Mola Rasa i els 1 046 a la Mola Grossa, aquestes dues darreres al límit meridional amb Paüls. A tramuntana d’aquest barranc, a la Serra Falconera, destaquen les altituds del puig de Solana (750 m), la mola d’en Canar al límit amb Bot, i la Tossa (628 m). A llevant i sobre el cementiri solquen el terme diversos petits barrancs, ja mencionats, i al NE, el límit amb Gandesa, el riu de les Canaletes. Les terres del terme pertanyen a formacions geològiques de l’era mesozoica. Les més antigues són del període triàsic i es troben a tocar de les terres de Paüls, tot just on el terme assoleix les màximes altituds. La resta del terme es formà durant el període juràssic.
El terme municipal de Prat del Comte participa de dos espais catalogats en el Pla d’Espais d’Interès Natural: els Ports i les Serres de Pàndols-Cavalls.
Biogeogràficament, el terme és potencialment domini de la vegetació mediterrània caracteritzada per l’associació de l’alzinar amb marfull (Quercetum ilicis galloprovinciale).
El poble i cap administratiu de Prat de Comte és l’únic nucli de població del terme, on destaca la partida del Mas d’en Bonet.
El sector oriental del municipi és travessat per la carretera local N-230, que neix d’un tram de la C-12 d’Amposta a Àger i va en direcció NE vers Pinell de Brai i Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre). Una carretera derivada de la N-230 para al poble de Prat de Comte, d’on parteixen altres vies vers Bot i Horta de Sant Joan.
El lloc de Prat de Comte es formà probablement després de la seva conquesta, a la baixa edat mitjana. I vet ací el topònim “el Prat donat pel Comte”. Manquen notícies documentals del seu origen, però hom veu clarament la creació d’un reducte urbà al costat d’un riuet i unes terres regades per aquest. L’historiador Font i Rius recull una notícia, transmesa per un autor modern que la pren d’una sentència arbitral del 1365, segons la qual el lloc de Prat de Comte fou poblat el 1210 pels hospitalers. Bé que, en tot cas, en aquesta data es tractaria de templers, de moment, i com diu l’esmentat autor, la notícia és força imprecisa.
La població i l’economia
Les primeres dades de població (pratdecomtins) es remunten al fogatjament del 1378, en el qual figuren un total de 23 focs, i en el del 1553 n’hi ha registrats 5. De fet, amb un terme tan pobre només es podia mantenir la població o bé durant els períodes en què els fruits del camp eren molt ben pagats o bé quan els seus habitants treballaven fins i tot els cara-sols de les muntanyes i traslladaven terres pacientment i les amargenaven amb pedra seca. El 1718 la població era de 85 h i el 1830 la xifra havia pujat fins als 312 h. El 1860 hi havia un total de 559 h i el 1900 s’aconseguí d’assolir una població total de 896 h, xifra màxima encara fins avui. Tot i que la davallada s’inicià els anys anteriors a la guerra civil de 1936-39, com ho demostra que el 1936 sols eren 771 h, els anys de la postguerra significaren el màxim període de regressió demogràfica, que a hores d’ara no ha fet sac. El 1940 es registraren un total de 511 h. Vint anys després la població havia davallat un centenar de persones. El 1975 foren empadronats 302 h i el 1981, tan sols 257 h. El descens, encara que més moderat, continuà al llarg de les dècades posteriors (257 h el 1981, 222 el 1991, 177 el 2001, però 191 el 2005).
L’economia de mitjan segle XIX es basava principalment en la producció de blat, vi, oli, ametlles, patates i llegums. Hi havia també una fàbrica d’aiguardent i el 1860 és documentat el Molí de la Farina. A principis de segle XX es continuà produint encara força blat, més ordi, força vi, oli i ametlles, a més de garrofes, faves i altres llegums i patates. Ara bé, la situació de finals de segle XX anà canviant en detriment del conreu de cereals. El barranc dels Corralassos ha tingut una gran incidència econòmica en el poble, ja que de sempre s’hi han conreat petits horts aprofitant les aigües, els quals han donat de menjar al poble durant molts segles. A més, les aigües han estat aprofitades per a moure els molins de farina i, encara avui, són visibles assuts que desvien part del cabal a grans safareigs dels quals surt un doll d’aigua que havia estat la força motriu per a moure les grans pales de fusta dels molins. Tot i amb això, Prat sempre ha estat dels pobles més pobres, des del punt de vista econòmic, de la Terra Alta. El seu terme és petit, molt pedregós i les terres relativament més riques són totes concentrades entre poquíssims propietaris.
Actualment les terres de terme són ocupades per extensions d’ametllers, oliveres, vinyes i conreus fruiters (presseguers, cirerers).
Pel que fa a la ramaderia, queda representada per la presència de granges dedicades a la producció avícola. Com a la resta de la comarca, a Prat de Comte s’elabora vi emparat per la Denominació d’Origen Terra Alta, tot i que és l’únic municipi de la comarca que no té cooperativa agrícola. Durant la dècada de 1970 tingué una gran importància econòmica la central nuclear d’Ascó, on treballava un elevat porcentatge de la població del terme. Modernament, la presència industrial és força deficitària i es redueix a l’activitat extractiva, per la presència de guixeres i pedreres al terme.
El poble de Prat de Comte
El poble de Prat de Comte (364 m) és enlairat a l’esquerra del barranc dels Corralassos i de la carretera. L’església parroquial de Sant Bartomeu fou reconstruïda després de la guerra civil de 1936-39 en un estil eclèctic. La caseria s’agrupa al seu entorn i en destaca el carrer Major. Hi ha un portal conegut com lo Portalet, que es creu que era l’accés al primitiu nucli urbà. D’altra banda, el carrer de Codolada sembla ser que fa referència a una antiga caseria, que ben bé era un raval o un barri de la població, la qual ja es documenta el 1860 quan hi tenia 4 cases habitades i 1 de deshabitada. S’hi pot visitar la Destil·leria, restaurada, situada al soterrani del forn comunitari Morruno (1860), on s’explica la transformació del vi en aiguardent. Al gener se celebra la festa de Sant Antoni Abat, el primer diumenge després del dia 17. La festa major es fa en honor a sant Bartomeu, el 24 d’agost.
El santuari de la Fontcalda és situat dins el terme de Gandesa, però més a prop de Prat que d’aquella ciutat. A l’altre costat del riu de les Canaletes és terme de Prat i els frares trinitaris hi tenien l’hort del qual s’alimentaven, davant mateix dels Hostalots de la Fontcalda. El poble té una gran devoció a la Mare de Déu de la Fontcalda i la tradició diu que un pastoret de Prat la descobrí, amagada dins una cova. Des de llavors Gandesa i Prat es disputaven la seva titularitat.
Alguns masos antics del terme són el Mas de Mateu, el Mas d’Espinós i el Mas de Xavalí, entre molts d’altres.
La història
Al segle XIV el lloc pertanyia als hospitalers i era integrat en la comanda d’Horta. A l’edat moderna, i en plena guerra dels Segadors, Prat de Comte fou saquejat, no com diu Morera pels francesos que ajudaven l’exèrcit de Catalunya, sinó per valons i flamencs, mercenaris dels exèrcits castellans, com argumenta mossèn Joan B. Manyà. És Emili Morera qui reporta les notícies de la primera guerra Carlina a Prat de Comte. Diu que als voltants del poble, durant el mes d’agost del 1835, es lliurà un fort combat entre les tropes liberals, comandades per Aspiroz, i les carlines, dirigides per Cabrera, en el qual sofriren un revés les primeres. Al desembre del mateix any, uns altres generals liberals derrotaren dins el poble les hosts carlines comandades per Serrador i Torner, que s’havien ensenyorit de la població. Durant la guerra civil les tropes republicanes no arribaren a entrar a Prat de Comte, encara que sí ocuparen durant diverses hores algun sector N del municipi el dia 26 de juliol de 1938. El gros de l’exèrcit restà a tocar del poble, a la serra de Pàndols, on resistí diverses contraofensives durant els tres darrers dies de juliol fins ben entrat el setembre, i s’hi mantingué fins a la fi d’octubre que, davant l’escomesa de les forces franquistes arribades per via fèrria de Saragossa, s’hagué de replegar. Quan hi entraren els exèrcits del govern de Burgos saquejaren el poble, que ja havia estat abandonat.