Situació i presentació
El terme de Pratdip, situat al vessant sud-oriental de la serra de Llaberia, és limitat per Colldejou (N), per Vilanova d’Escornalbou en un punt (NE), Mont-roig del Camp (E), Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (S i SW) i Tivissa (NW, de la Ribera d’Ebre). El seu terreny és molt trencat i esquerp: va dels 100 m vora el riu de Llastres, que el separa de Vandellòs, als més de 800 m al Cavall Bernat o als vessants de Mont-redon, a la serra de Llaberia. El terme és format bàsicament per la vall del barranc de la Dòvia (al qual conflueix el de Santa Marina), que duu les seves aigües al riu de Llastres. El límit sud-oriental amb Vandellòs és format per la serra de Santa Marina, separada de la Llaberia pel Coll Roig i on es destaca la mola de Remullà (588 m). A llevant del poble s’alça, aïllat, el puig de la Cabrafiga (614 m).
El municipi comprèn el poble de Pratdip, que n’és el cap, i les urbanitzacions de les Planes del Rei i de Santa Marina. La carretera local de Mont-roig a Tivissa pel coll de Fatxes travessa el terme de llevant a ponent passant pel poble. Pratdip, conegut popularment com el Prat, és un topònim d’origen preromà segons Coromines (i el nom de la Borja, d’una partida, seria d’origen àrab segons el seu mateix parer).
La població i l’economia
Les primeres notícies demogràfiques són del 1497, en què tenia 31 focs; el 1515 en tenia 30 i 45 el 1553. En aquestes dues darreres dates consten a més 7 focs als Masos de Pratdip. El 1708 tenia 44 cases, 43 el 1719, 50 el 1763 i 60 el 1773, amb 133 h el 1719 i 621 el 1787, la qual cosa suposa un índex de creixement del 367%. El 1830, en el primer cens del segle XIX, Pratdip consta amb 987 h, que arribaren als 1.110 h el 1842; després s’estabilitzà entorn dels 1.000 h, encara que amb vacil·lacions constants, i el 1897 en tenia 991. Al segle XX, la davallada demogràfica fou constant: 956 h el 1900, 901 h el 1920, 722 h el 1940, 617 h el 1960, 481 h el 1981, 439 h el 1991 i 532 h el 2001. Amb el canvi de segle la tendència es capgirà i, el 2005, s’arribà a 692 h.
Consta que el 1662 pagaven delme el blat, l’ordi, la civada, les guixes, els cigrons, els bolets, les faves, les cebes, la verema i les cols, però no les veces, el mill i els fesols, que en conjunt devien representar la varietat agrícola d’aquell moment. Tot el bestiar pagava delme. A la fi del segle XVII la principal font d’ingressos devien ser les arnes. De tota manera, la ramaderia devia ser també força important, ja que s’establien, per les mateixes dates, tres carrerades i s’assenyalaven tretze abeuradors per als ramats.
Sembla evident que al segle XVIII hi hagué un progrés econòmic que degué anar lligat amb el demogràfic. El 1771 tributaven com a sector industrial les arnes i els forns de vidre; el 1787 hi constaven cinc fabricants d’aiguardent.
Al segle XIX, segons Madoz, Pratdip tenia presó, escola i sis masos. El mateix autor comenta l’abundància de boscos i prats i dóna com a principals produccions agràries el blat, el vi, l’oli, les ametlles, les patates, la mel, la cera, la llenya i el carbó, i també ramats d’ovelles i de cabres. Esmenta, a més, quatre molins fariners, dos d’oli, un forn de vidre i fàbriques d’espart i palma. A la darreria del segle XIX s’explotaven mines de ferro. El 1928 la llum elèctrica va arribar al poble provinent d’una fàbrica que l’obtenia sota mateix del nucli urbà, al barranc de la Dòvia.
Pel fet de ser un terreny de muntanya, bona part del terme és constituït per garriga, boscos i roquissars. L’agricultura és la base econòmica tradicional del municipi. Al regadiu es dediquen només unes poques hectàrees per a l’horta de consum familiar. Al secà el principal conreu és l’avellaner, seguit per l’ametller i, amb menor importància, el garrofer, l’olivera i la pomera; la vinya gairebé ha desaparegut. La Cooperativa Agrícola, que es creà el 1914, fou remodelada el 1949. La ramaderia i les arnes, que foren importants fins a mitjan segle XX, han desaparegut. També hi hagué forns d’obra. Actualment, però, no hi ha activitat industrial destacada. D’altra banda, hi trobem diverses instal·lacions esportives, entre les quals cal esmentar part del Club de Golf Bonmont Terres Noves, repartit entre els termes de Mont-roig i Pratdip. Les cases de segona residència es concentren a les urbanitzacions.
El poble de Pratdip
El poble de Pratdip (503 h el 2005) és situat en un turó, a 245 m d’altitud, a la dreta del barranc de la Dòvia, just damunt de la seva confluència amb el de Santa Marina. El poble, amb cases amb dovelles, conté com a elements d’interès l’església parroquial de la Nativitat de Santa Maria, de volta gòtica, però d’absis i portalada romànics, restaurada el 1959. En un dels murs hi ha una pedra de tipus sepulcral, pertanyent a Jacobus de Carcassona, amb data del 1328. Conserva dues belles torres de la muralla, una d’elles, la del Copet, amb l’arc del portal que era utilitzat com a presó i les ruïnes del castell de Pratdip, encimbellat damunt del poble, on es construïren els dipòsits d’aigua. Dintre les cases es conserven algunes restes més de la muralla i de les torres.
El segon creixement del poble es féu arrapant-se al castell, com ho demostra el fet que les cases que es troben al seu redós s’anomenin les Cases Noves.
Sota el castell hi ha el Molí de més Amunt, que segons la tradició guarda enterrats els tresors d’un francès dins una pell de cabra. El molí té adossada una torre de defensa; refet diverses vegades, conserva un arc apuntat. Segons la veu popular, les terres de l’entorn del poble eren poblades antigament per una estranya mena d’animals anomenats dips (d’on el nom del poble) que foren una variant vampírica del gos, representats en l’antic retaule de Santa Marina i que configuren l’escut on es parla del poble, on se’ls dibuixa amb una pota trencada. De la barreja de l’aire exòtic del lloc amb les dues torres i el castell arruïnat i de l’etèria llegenda vampirològica dels dips, Joan Perucho configurà la novel·la Les històries naturals.
Entre les diferents festes que se celebren a Pratdip cal mencionar la festa major d’estiu al juliol, en honor de santa Marina, i la festa major de setembre.
Altres indrets del terme
Al límit amb els termes de Mont-roig del Camp i de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant hi ha les urbanitzacions de les Planes del Rei (153 h el 2005) i de Santa Marina (36 h el 2005), al SW de Pratdip.
A 4 km del poble, més al S de la urbanització homònima, hi ha l’ermita de Santa Marina, un santuari gran i voltat de xiprers, vora el qual brolla una font amb una bona deu d’aigua, amb tres o quatre cases a la rodalia, antigues hostaleries existents ja a mitjan segle XIX. El 1918 es construí un balneari que s’intentà explotar, sense èxit. Segons la tradició, els terrenys per a edificar el santuari, del qual ja hi ha constància el 1500, foren donats per la família del Mas d’en Sabater. El 1692 el bisbe de Tortosa, bisbat del qual depèn la parròquia, autoritzà els ermitans a captar per tot el Principat, i el 1745 fou construïda la Casa de la Font. El 1884 l’ajuntament traspassà a la parròquia l’administració del santuari, que fou cremat el 1936. Santa Marina era una imatge trobada de molta popularitat a la rodalia. Era creença que les noies que anaven a l’aplec que es fa pel juliol hi trobaven promès, com afirma la corranda:
A Santa Marina, ves-hi fadrina, que si fadrina hi vas, casada tornaràs.
Era costum de comprar-hi un xiulet estrident de vidre i fer el ball del marxant, en el qual, alternativament, el noi i la noia escollien el ballador. Els de Capçanes feien la romeria el 13 de setembre i s’hi quedaven a dormir amb molta gresca i ball.
És notable la cova de Pratdip, de 30 m de fondària, amb grans sales i molt rica abans en estalactites. A la Muntanya Blanca hi ha un avenc, envoltat de llegendes, de 31 m de fondària que s’eixampla a mesura que baixa. Cal destacar també el Mas del Porxo, ben conservat amb una gran torre de defensa adossada.
La història
Pratdip va pertànyer des del primer moment a la baronia d’Entença i fou amb aquesta incorporat al comtat de Prades, les vicissituds senyorials del qual va seguir; aquest fet sembla que provocà una certa dependència de Tivissa, i alhora hi mantenia alguns drets el bisbe de Barcelona. Les primeres referències documentals es troben en les butlles d’Anastasi IV el 1154 i de Celestí III el 1194, on s’esmenta la seva església. En el primer terç del segle XIII, el poble fou atacat i saquejat per Pere dels Arcs.
Al segle XIV, en dotar l’Hospitalet de l’Infant, li foren adjudicades totes les aigües de Pratdip que confluïen al riu de Llastres; l’hospital tenia el dret d’aconduir-les per a regar i moldre. A més l’hospital tenia a Pratdip un molí de farina i oli, i diversos drets.
Al segle XVIII, potser el fet més important per a la vida del poble fou la culminació del plet amb Mont-roig per la possessió de les Planes, que el sentiment popular del poble creu que li foren arrabassades. Pratdip argumentava que les havia rebudes de Guillem d’Entença el 1301. Una sentència del 1437 havia dividit els emprius de la Plana en el barranc de Rifà entre els dos litigants, una altra del 1604 atribuïa la partida a Mont-roig, respectant, però, els emprius de Pratdip, sentència confirmada el 1624. El 1686 l’arquebisbe i Mont-roig acordaren de seguir la causa i assoliren finalment la sentència del 1787, ratificada el 1789. Pratdip apel·là de nou al rei el 1804.
Durant la guerra del Francès el 1811 el coronel Iglésies hi sostingué un combat amb els francesos. Durant les guerres carlines el castell s’utilitzà com a fortí amb un destacament permanent. El 1846 el poble fou sacsejat per un fort terratrèmol, i es clivellaren les parets de les cases i del santuari de Santa Marina. Al començament del 1868 tot el poble participà en una manifestació en la qual es cremà l’eina de prendre la talla per a les quintes.