Era fill dels senyors de Preixens (Noguera) i germà de Bertran, senyor del dit lloc. Essent canonge ardiaca d’Urgell fou elegit bisbe. El 1174 assistí al casament d’Alfons I el Cast a Saragossa, i el 1177, a instàncies del rei, traslladà la parroquialitat d’Ix a la nova vila de Puigcerdà. Fou marmessor i home de confiança del comte Ermengol VII d’Urgell i del seu fill Ermengol VIII, amb el qual lluità contra el vescomte Arnau I de Castellbò (1190) per a defensar els drets de la seva església. Assistí al concili III del Laterà (1179) i el 1187 promulgà, amb Ermengol VIII, una pau i treva per a tot el seu bisbat. Cansat de bregues i vell, es retirà el 1195 al monestir de Bellpuig de les Avellanes, on morí poc després.