Princeps namque

Usatge que establia, en cas d’amenaça d’invasió, la potestat del príncep o rei a cridar a les armes tots els homes útils per a la defensa del país; aquests no podien, però, ésser forçats a sortir fora del territori nacional.

L’usatge obligava també els nobles feudataris. El costum implicava que no podia ser promulgat sinó en el cas que el príncep hi fos present. La forma de convocació fou reglamentada per la constitució de Ferran II Statuïm e ordenam de la cort del 1481. A partir del segle XVI, tanmateix, fou convocat, sovint, pel lloctinent general. Perdurà fins al decret de Nova Planta.