El 1931 anà a viure amb la seva família a Mallorca, on aprengué el català i es familiaritzà amb la figura i l’obra de Ramon Llull, de les quals es convertí en un dels principals estudiosos El 1941 fou enviat a servir a l’exèrcit a Birmània (actual Myanmar), on combaté a la Segona Guerra Mundial. Resultat de l’estada fou el seu primer llibre publicat Chinese Triad Societies (1946). De retorn a la Gran Bretanya, estudià llengües modernes (castellà, francès i català) a Oxford, on fou professor (1952-88). Magister de la Maioricensis Schola Lullistica des del 1957 i redactor anglès, des del mateix any, d’Estudios Lulianos, publicà un bon nombre de treballs sobre el pensament de Ramon Llull i sobre aspectes estilístics de la seva obra, que en part edità, com ara El microcosmos lul·lià (1961) i Ramon Llull y el número primitivo de las dignidades en el “Arte General” (1963). En la seva trajectòria acadèmica també tingué una gran importància la literatura castellana: estudià, d’una banda, el Siglo de Oro, amb estudis, edicions i traduccions a l’anglès de Lope de Vega, Calderón de la Barca i altres autors, i, de l’altra, la poesia llatinoamericana revolucionària, molt especialment Pablo Neruda, les obres més importants del qual traduí a l’anglès i contribuí a difondre al seu país, així com Ernesto Cardenal i altres autors. Membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans (1966), fou president de l’Anglo-Catalan Society (1974-76).