Visqué a Bizanci i ensenyà llengua llatina sota el regnat de l’emperador Anastasi, al qual dedicà un Panegíric. Escriví la més important de les gramàtiques llatines de l’antiguitat, la Institutio de arte grammatica, en 18 llibres (anomenats Priscianus maior els 16 primers, i Priscianus minor els dos restants).
A l’edat mitjana gaudí d’una gran fama. Com a mestre indiscutit, la seva gramàtica figurà en totes les biblioteques més importants de l’època, entre les quals la del monestir de Ripoll.