Mentre assumia un alt càrrec militar de l’Orient, les legions el nomenaren emperador (276). Tot seguit, venjà la mort d’Aurelià i de Tàcit, alliberà dels gots l’Àsia Menor i derrotà els germànics. Defensà les fronteres de l’Imperi i mantingué un equilibri just entre la seva autoritat i la del senat. Afavorí la viticultura, reorganitzà el sistema d’irrigacions d’Egipte i, a Roma, completà el clos de muralles iniciat per Aurelià. Els soldats l’occiren quan preparava una gran expedició contra Pèrsia.