N’és l’estirp coneguda Giovanni da Procida casat amb Matilde d’Anglano. Ambdós foren avis de Giovanni da Procida, conegut també com a Joan I de Pròixida, que rebé importants feus al Regne de València, on restà establerta la seva descendència. El seu fill gran, Francesc de Pròixida (mort el 1327/28), tractà el matrimoni (1291) d’una cunyada seva, filla d’en Carròs, amb el seu germà Tomàs de Pròixida i li prometé d’heretar llurs fills si ell no en tenia. El 1292 el rei li vengué la senyoria d’Almenara i el feu alcaid de Llíria, el 1293 li empenyorà Tàrbena, per raó d’un préstec, i el 1309 anà al setge d’Almeria. Li succí el seu germà Tomàs de Pròixida (mort el 1319), que fou justícia de Sogorb (1281) i conseller del rei, que li donà en feu (1294) la senyoria de Sumacàrcer. El 1295 era mestre portolà de Sicília. Fidel a Carles II de Nàpols, obtingué el castell de Procida perquè el seu germà Francesc no en prengué la investidura dins el terme degut (1300). Enviat de Jaume II de Catalunya-Aragó a França (1304), tornà després a Nàpols. Fou net seu Olf (I) de Pròixida, el qual fou pare de Constança de Pròixida i Carròs i de Nicolau (I) de Pròixida i Carròs, que tingué per fills Olf (II) de Pròixida i de Centelles,