Pròixida

Pròixita

Armes dels Pròixida

Llinatge noble valencià originari del regne de Nàpols.

N’és l’estirp coneguda Giovanni da Procida casat amb Matilde d’Anglano. Ambdós foren avis de Giovanni da Procida, conegut també com a Joan I de Pròixida, que rebé importants feus al Regne de València, on restà establerta la seva descendència. El seu fill gran, Francesc de Pròixida (mort el 1327/28), tractà el matrimoni (1291) d’una cunyada seva, filla d’en Carròs, amb el seu germà Tomàs de Pròixida i li prometé d’heretar llurs fills si ell no en tenia. El 1292 el rei li vengué la senyoria d’Almenara i el feu alcaid de Llíria, el 1293 li empenyorà Tàrbena, per raó d’un préstec, i el 1309 anà al setge d’Almeria. Li succí el seu germà Tomàs de Pròixida (mort el 1319), que fou justícia de Sogorb (1281) i conseller del rei, que li donà en feu (1294) la senyoria de Sumacàrcer. El 1295 era mestre portolà de Sicília. Fidel a Carles II de Nàpols, obtingué el castell de Procida perquè el seu germà Francesc no en prengué la investidura dins el terme degut (1300). Enviat de Jaume II de Catalunya-Aragó a França (1304), tornà després a Nàpols. Fou net seu Olf (I) de Pròixida, el qual fou pare de Constança de Pròixida i Carròs i de Nicolau (I) de Pròixida i Carròs, que tingué per fills Olf (II) de Pròixida i de Centelles,

Els Pròixida

Gilabert de Pròixida i de Centelles, Nicolau de Pròixida i de Centelles i Joan III de Pròixida i de Centelles (mort el 1449), ardiaca d’Elna i després, secularitzat, conseller reial i camarlenc de la reina Maria, que jurà les treves amb Castella (1430). Fou pare de Tomàs de Pròixida i de Calataiud, majordom del rei Joan II i testimoni de la concòrdia amb els beaumontesos (1465), Nicolau (II) de Pròixida i de Calataiud, a qui fou concedit el comtat d’Aversa (1445) i el d’Almenara (1447). Fou majordom d’Alfons el Magnànim i lloctinent seu al regne de Nàpols. El succeí el seu fill Joan Francesc de Pròixida i de Centelles, que fou avi de Ferran de Pròixida i Milà d’Aragó (mort el 1574), quart comte d’Almenara, que el 1525 prometé vendre el comtat d’Aversa al napolità Mario de Lofredo. El succeí el seu fill Josep de Pròixida i de Borja (mort sense fills el 1635), que heretà de la seva mare el marquesat de Navarrés. En els béns paterns succeí el seu besnebot Lluís de Pròixida (òlim Ferrer i de Pròixida), que fou governador d’Alacant, els descendents del qual es cognomenaren Ferrer de Pròixida.