Fou degà del conservatori de Santa Maria di Loreto, de Nàpols, i director del de la Pietà dei Turchini (1673-1701), mestre de la Real Cappella i de la capella dels virreis de Nàpols. Fou un dels introductors de l’òpera veneciana a Nàpols; amb les seves òperes, com Lo schiavo di sua moglie (1672), contribuí a formar l’escola napolitana d’òpera, de la qual és considerat el cap juntament amb el seu rival Alessandro Scarlatti. També escriví oratoris.