La capital és Puebla de Zaragoza. A l’W i separant-lo de la vall de Mèxic s’alça Sierra Nevada, un dels contraforts de la Cordillera Volcánica transversal amb el Popocatépetl i l’Iztaccíhuatl; a l’E s’estén el Cofre de Perote (4.110 m), l’Orizaba i l’Ocelotin. La gran vall de Puebla presenta altituds mitjanes de 2.000 m i els cons volcànics (Malintzin, 4.440 m) trenquen l’horitzontalitat de la vall. El clima és fred i sec a l’interior i tropical humit als vessants orientals i a la depressió de Las Balsas. És un estat agrícola i un dels majors productors de blat de moro i canya de sucre. Produeix arròs, cafè, llegums i alfals. Té recursos minerals poc explotats: or, galena, zinc, argent, sal i marbre. La indústria és principalment alimentària, tèxtil, d’automòbils, de ceràmica i de joieria. L’estat té una de les densitats més altes de tot el país (129 h/km2 [1990]), i més d’una quarta part de la població es concentra a la capital. A l’època precolombina fou dominada pels totonaques i els tlaxcalteques, pobles que, per enemistat amb l’asteca, s’aliaren amb Hernán Cortés (1519). Província de Mèxic (1538), amb la independència esdevingué estat de la federació mexicana (1824). El 1861 hi fou promulgada la primera constitució. Zona industrial important des de l’època colonial.
La catedral de Puebla, a l’estat mexicà del mateix nom
© B. Llebaria