Doctor en dret (1963), fou catedràtic de dret civil a la Universitat Autònoma de Barcelona (des del 1982), magistrat del tribunal superior de la mitra d’Andorra i magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (1989). Secretari general del Segon Congrés Jurídic Català, també fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, vocal de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat, director del seminari de la Càtedra Duran i Bas de Dret Civil Català i director del centre de Barcelona de l’Institut d’Estudis Andorrans. Publicà El heredero fiduciario (1965), El albaceazgo (1967), L’estat civil de la dona casada segons el dret civil vigent a Catalunya (1971), El derecho civil catalán en la jurisprudencia. Años 1890-1904 (1974) i, en col·laboració amb M. Encarna Roca i Trias, Fundamentos de Derecho Civil de Catalunya (en quatre volums, 1979-82) i Institucions del dret civil de Catalunya (1984). El 2003 rebé el premi Justícia de Catalunya i el 2005, la Creu de Sant Jordi..
Lluís Puig i Ferriol
Jurista.