Governador durant molts anys de la Ciutadella i de la seva presó, fou un dels caps del moderantisme barceloní, fet que li valgué persecucions i separacions del càrrec per part de progressistes i absolutistes. Col·laborà, amb el pseudònim d’Espolín, a la premsa amb poemes i articles sobre obres públiques, urbanisme i beneficència. S’ocupà també de la reforma del règim de les presons, que portà a terme a la Ciutadella, i proposà l’establiment de biblioteques militars per tot el territori peninsular (1836). Fou soci fundador de la Societat d’Amics del País i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.