Estudià a Cervera i a Osca, on es doctorà en cànons. Durant la Guerra Gran fou capità de sometents. L’any 1799 Carles IV li concedí el títol de ciutadà honrat de Barcelona. El 1804 féu un viatge llarg per França, Bèlgica, Holanda i Anglaterra. El 1808 es posà al servei de la causa francesa, portat per les seves idees avançades, i exercí els càrrecs de corregidor de Figueres i de Girona, i de president de la cort d’apel·lació de Barcelona. Exiliat el 1814 a Montpeller, on estudià ciències naturals, el 1816 tornà a Catalunya, però fins el 1821 no recuperà els béns confiscats i restà a Figueres exercint d’advocat i allunyat de la política. Ideològicament liberal, intel·lectualment i políticament afrancesat, protagonitzà prop de les autoritats napoleòniques el primer catalanisme polític del s XIX. Federalista d’Europa, era partidari que Catalunya se separés de la monarquia hispànica i s’unís a l’imperi francès. Arribà a influir decisivament en el mariscal Augereau i altres caps francesos, als quals adreçà plans revolucionaris d’organització política de Catalunya fins al punt que cal atribuir-li la iniciativa de l’assaig catalanista del 1810. En els seus reports sobre Catalunya i la defensa de la llengua hom troba les característiques clàssiques del nacionalisme català.