Entrà com a novici als benedictins d’Arles i durant la revolució del 1789 es refugià a Madrid, on estudià el castellà. De retorn al Rosselló, fou professor d’humanitats i de retòrica i superior del col·legi de Perpinyà. Publicà Leçons de langue espagnole i féu una nova edició de la Grammaire espagnole-française de Chantreau. Dedicat especialment a l’estudi de l’arqueologia i la història rosselloneses, del 1832 al 1838 publicà a Le Publicateur nombrosos articles sobre inscripcions romanes, Ruscino, Illiberis, Sant Martí del Canigó, etc. El 1842 publicà un Catalogue biographique des évêques d’Elne que comença el 571. Les seves recerques permeteren de corregir nombroses inexactituds dels historiadors anteriors. Com a gramàtic, i ja a l’edat de vuitanta anys, publicà una Grammaire catalane-française (reeditada el 1910) i deixà inèdit un Dictionnaire catalan-français.