Situació i presentació
Es troba al sector de llevant de la comarca, ja en contacte amb les Garrigues, i limita amb el municipi de Torregrossa (Pla d’Urgell) al N, amb els garriguencs de Juneda a l’E i Castelldans al S i amb el segrianenc d’Artesa de Lleida a l’W. S’estén a la plana regada pel canal d’Urgell, que travessa el territori, i pel Canal Auxiliar i el torrent de la Femosa.
Els principals nuclis de població d’aquest municipi són el poble i cap de municipi de Puigverd de Lleida i el barri de l’Estació. El terme comprèn també zones amb poblament disseminat que corresponen a parcel·lacions rústiques no constituïdes formalment com a urbanitzacions. Aquestes no són identificades amb cap nom específic, sinó que es reparteixen entre les diverses partides del terme: lo Secots i Salader, la Serreta, la Pena i Rocafort, les Sorts Noves, la Serra, la Bassa Bona, Argilers, els Campets i els Prats.
Una carretera local que comunica Lleida i Castelldans creua el poble pel sector septentrional, des d’on surt una altra carretera en direcció NE que entronca amb la N-240 i continua vers Torregrossa. Aquesta mateixa carretera mena a l’estació del ferrocarril de Lleida a Reus i Tarragona (la línia travessa el N del territori). Pel sector més meridional passa l’autopista AP-2. Pel terme també hi passa el tren d’alta velocitat.
La població i l’economia
Les dades més reculades de població (puigvertins) registren 26 focs en el fogatjament del 1365. Al final del segle XIV (1378) es comptabilitzaren 13 focs, però a mitjan segle XVI (1553) ja havien augmentat fins a 29. La població moderna s’havia mantingut relativament estable, però tendia a disminuir els darrers anys. Al segle XVIII havia passat dels 76 h del 1718 als 310 h el 1787, i l’augment, potenciat pels regatges del canal d’Urgell, continuà al llarg del XIX: 596 h el 1860 i 882 h el 1900. S’arribà a un màxim de 1.076 h el 1930 i el 1960 es mantenia amb 1.061 h. Durant la dècada de 1970 s’inicià una minva de població que, malgrat s’alentí al començament de la de 1980, es va reprendre en els darrers recomptes. En efecte, el 1970 Puigverd tenia una població de 991 h, 979 h el 1975, 995 h el 1981 i 949 h el 1991. A partir d’aquest any, però, la tendència canvià i es produí un creixement constant, de manera que l’any 2001 s’arribà als 1.075 h i el 2005 als 1.195 h.
La terra conreada, gairebé tota de regadiu, ocupa prop de tres quartes parts de la superfície del municipi. Els arbres fruiters (pomeres i pereres) es troben en expansió constant des de la dècada de 1980. El blat de regadiu ha anat perdent molta importància, igual com el blat de moro, i d’horta ja gairebé no n’hi ha. Hi ha conreus de farratge (alfals), una mica de cereals i olivera, que en els darrers anys del segle XX ha anat adquirint cada vegada més importància.
La cria de bestiar complementa l’agricultura. Destaca el bestiar porcí, que gairebé s’ha duplicat en el darrer decenni del segle XX, l’oví i la cria d’aviram, tot i que aquest sector ha patit una notable davallada. Hi ha cooperatives que comercialitzen la fruita, una fàbrica de mobles i una que es dedica a la fabricació de conserves (sobretot melmelades i confitures) i productes dietètics. A mitjan de la dècada de 1980 es va crear un centre de duanes privat que importa cereals, fruita, maquinària agrícola i automòbils; la gestió empresarial és privada, però els funcionaris són estatals. Modernament hom hi ha construït una base de manteniment del tren d’alta velocitat.
El poble de Puigverd de Lleida
El poble de Puigverd de Lleida (219 m d’altitud) és emplaçat a la plana del centre del terme, a l’esquerra del torrent de la Femosa. Es destaca en el nucli urbà l’església parroquial de Sant Pere, obra del segle XVIII de façana austera, classicitzant, d’una nau, amb un esvelt campanar vuitavat, que conserva un arxiu parroquial que pogué salvar-se el 1936.
Plaça de l’església parroquial de sant Pere (Puigverd de Lleida)
© Fototeca.cat
Les antigues escoles públiques daten del 1865. En la dècada de 1980 es van fer la llar de jubilats i la Llar Social del Poble i s’urbanitzà la plaça Major.
La vida cultural i esportiva del poble és dinamitzada per diverses associacions i entitats. La festa major de Puigverd de Lleida se celebra l’últim cap de setmana de juliol. La Diada de Sant Jordi, que va ser originada per un vot de poble i fins el 1983 es considerà festa major, se celebra amb una processó. El primer de maig és la festa de Primavera, amb motiu de la qual l’ajuntament organitza, a la Pollancreda, la tradicional festa de les Cassoles: un dinar de germanor a base de la típica cassola de tros.
Altres indrets del terme
El barri de l’Estació, situat al N de la població i comunicat amb el cap municipal per la carretera que mena a Torregrossa, fou originat per l’estació del ferrocarril de Lleida a Reus i Tarragona, que s’edificà el 1866.
Pel que fa a les restes arqueològiques, des de l’època prehistòrica fins a la dominació romana, hom ha documentat diversos jaciments en aquest terme. Cal esmentar els jaciments de la Serreta i lo Secots (tallers de sílex), corresponents al Paleolític mitjà. El primer, situat a la partida del mateix nom, és 1 km a l’E del cap municipal pel camí que va d’aquesta població a Junceda; els primers materials es van trobar l’any 1975 i des de llavors s’han recuperat un centenar de peces, la major part en sílex de bona qualitat. El jaciment de lo Secots és situat a la partida del Saladar, a uns 500 m a l’E del nucli urbà de Puigverd, gairebé al límit amb el terme d’Artesa de Lleida; com en el jaciment anterior, els primers materials van aparèixer l’any 1975 i la major part de les troballes també són de sílex.
Els jaciments de lo Secanet, Serra de Puigverd I i Serra de Puigverd II, corresponen a l’edat del bronze. El primer, situat 150 m a l’W de l’estació de Puigverd, a la partida de Secanet, descobrí restes de fons de cabana. Al de Serra de Puigverd I (taller de sílex), 2 km al S del cap municipal, prop del terme de Castelldans, i al peu de l’autopista, s’han trobat força peces de sílex, destrals de pedra polida i fragments de ceràmica. A l’esquerra del camí vell de Puigverd a Cogul hi ha el darrer jaciment esmentat, el qual presenta restes de parets i ha permès recuperar fragments de ceràmica a mà i una punta de fletxa de bronze.
El jaciment de Serra de Puigverd III, situat entre el canal d’Urgell i l’autopista, és un representant de la dominació romana; es tracta dels vestigis d’una vil·la i ha permès recuperar nombroses restes arqueològiques.
La història
L’origen de la població fou una torre o almúnia sarraïna atorgada a la conquesta cristiana del territori a Pere de Puigverd, magnat que participà en la presa de Lleida, procedent de Puigverd de Sió o Agramunt, fill de Vidià de Puigverd, que heretà els castells de Barberà, Pera i Pennafreita (Prenafeta). Foren hereus de Pere els seus fills Pere i Arnau de Puigverd, que en 1151-91 realitzaren algunes transaccions amb els templers.
El 1201, Guillem de Cervera (important repoblador de la comarca i senyor de Juneda) i Bernat de Montpaó donaren als homes de la Torre de Sentmenat unes cases situades a Puigverd, concessió que, segons el document, s’havia de fer sota les mateixes condicions de què gaudien els habitants del lloc amb relació a l’Església de Tortosa; en aquell moment Puigverd era del domini del mateix Guillem de Cervera. La particularitat que l’església del lloc no sigui esmentada en l’Ordinatio del 1168 fa pensar en una donació al bisbat de Tortosa, un dels beneficiaris en el repartiment de Lleida. El cognom de Puigverd apareix entre els prohoms de Lleida (1213), però ignorem la relació que pot tenir aquest Pere de Puigverd i la casa d’Espens i el motiu pel qual el domini passà dels Cervera al dit llinatge Espens, també procedent d’un cavaller, Berenguer d’Espens, que havia participat en el setge de Lleida.
En el fogatge del 1365 Puigverd apareix en la vegueria de Lleida amb 26 focs i sota el domini de Pere d’Espens. Abans d’aquesta data, un Pere d’Espens havia estat un bon comentador dels Usatges i participà com a advocat (1312-13) en un plet de la corona contra Felip I de França per uns drets que li foren reconeguts; posteriorment, el 1367, un Bertran d’Espens consta com a protector de les monges bernades de Sant Hilari de Lleida, senyores d’Alfarràs. En el fogatge del 1381 la població havia baixat a 13 focs, i en començar el segle XV els Espens eren també senyors d’Alendir (Benavent).
En el llibre Pràctica, forma i estil de celebrar corts en Catalunya de Lluís de Peguera (1632), Puigverd apareix dins la senyoria de la cartoixa d’Escaladei, on es mantingué fins a la fi de l’Antic Règim.
La guerra de Successió del segle XVIII afectà poc la població, que en aquest segle tingué un augment considerable. En la guerra del Francès, Puigverd organitzà el seu sometent i en la primera guerra Carlina hom hagué de pagar rescat per a alliberar alguns contribuents liberals i el vicari, capturats pels carlins.