El seu pare es deia Miquel i la seva mare Elisabet. Es casà el 1592 amb Elisabet, filla del doctor Bernat Roig, de Mataró, oïdor de la reial audiència de Barcelona; en tingué vuit fills i en sobrevisqueren quatre, un dels quals, Bernat, tornà el 1626, després de cinc anys de servir el rei a Milà i la Valtellina, i jurà l’ofici d’advocat fiscal del comtat d’Empúries, i un altre, Dalmau, esdevingué monjo. Vidu, es casà el 1607 amb Salvadora, filla de Miquel Montserrat Vanover, de qui tingué dues filles que sobrevisqueren, una de les quals, Maria Francesca, el 1626 prengué l’hàbit a Santa Clara de Barcelona. La seva obra més important és la Crònica universal del Principat de Catalunya . Recollí innombrables documents, molts d’ells perduts ara en l’original, en els tres volums de Flosculi i algun de Diversos que Pere de Marca s’endugué a França i ara són a la Bibliothèque Nationale de París. Mostrà un interès particular per Sant Pere de Rodes, perquè era originari de Figueres, pel seu càrrec i residència al comtat d’Empúries i perquè havia tingut en aquell monestir un fill monjo i sacerdot. Escriví un voluminós Dietari , començat el 1601, que arriba fins el 1630; s’han perdut els volums corresponents al període 1611-20. És de gran interès per a la història d’aquests temps i per a la biografia del mateix autor. Ha estat editat (1975-76) a cura de J.M.Casas-Homs. Conegué una extensa bibliografia històrica i els fons documentals més importants de Catalunya, però estigué mancat d’esperit crític. És autor també d’un Discurso sobre un tema de protocol, publicat el 1621.
Portada de la Crònica universal del Principat de Catalunya de Jeroni Pujades
© Fototeca.cat
Cronista, doctor en ambdós drets per la Universitat de Lleida, professor de cànons en la de Barcelona, oïdor de l’audiència i apoderat general i jutge del comtat d’Empúries.