Fill d’Agustí Pujol I. Dit Agustí Pujol II . Un dels més notables artistes catalans del segle XVII. La seva abundosa obra, malauradament desapareguda en bona part, mostra, a més d’un perfecte domini de la tècnica, una intel·ligent evolució des del delicat equilibri renaixentista fins a la dinàmica pròpia de l’estètica barroca que l’artista havia copsat plenament, raons que fan suposar un aprenentatge a Itàlia. Amb el seu pare i el fuster Gabriel Munt, obrà el perdut retaule de Martorell (1610-14). Vers el 1619 tallà el retaule del Roser i un de la Puríssima a la catedral barcelonina. De la mateixa època és el del Roser (parròquia de Sarrià, Barcelona). Féu també una Trinitat per al convent de trinitaris a Barcelona, quatre medallons per a la capella de Santa Bàrbara a Vallfogona, el desigual retaule de la Puríssima a Verdú (1623), un Crist difunt a Alforja (1626) i el retaule del Roser d’Arenys de Mar, amb Josep Oliu (1626). Se li atribueixen, entre altres obres, un Sant Aleix a Santa Maria del Mar de Barcelona, un Crist per a la cartoixa d’Escaladei i, a Vilanova i la Geltrú, un Sant Isidre.