Pertanyia a una família de retaulers. El seu avi Segimon Pujol (Gurb 1672? - Folgueroles 1759) fou l’autor de diversos retaules com el de la Mare de Déu dels Àngels de Casserres de Berguedà (1704), el de la Mare de Déu de Coaner (1716), el del Roser de Matamargó (1730), fet amb la col·laboració del seu fill Francesc Pujol i Planes (Prats de Lluçanès 1702 - Folgueroles 1785), i el del de Santa Maria de Folgueroles (1735) fet amb la col·laboració del seu fill homònim, Segimon Pujol i Planes (Prats de Lluçanès 1710 - Folgueroles 1745), pare de Josep Pujol i Juhí. La primera notícia sobre Josep Pujol i Juhí com a escultor data del 1754. Treballà a Sant Climent de la Selva ( 1759) i a Agramunt (1764). L’any 1772 plantà el retaule del Roser de Puig-reig i a partir de 1773 passà a residir a Sant Llorenç de Morunys, des d’on executà retaules per a moltes esglésies i capelles veïnes (Berga, Bagà). La seva obra més important és el conjunt escultòric de la capella de la Mare de Déu dels Colls, a l’església parroquial de Sant Llorenç de Morunys (1773-1784), en el qual desenvolupà un extens programa mariològic alguns aspectes del qual s’inspiren en gravats dels germans J.S. i J.B. Klauber. Els seus fills nascuts a Folgueroles, Segimon, Francesc i Josep, Pujol i Santaló, col·laboraren assíduament amb ell i executaren individualment diverses obres (Cardona, Matamargó, santuari de Cabrera, Puigcerdà o Navès). Els seu nets Josep Pujol i Galí i Josep Pujol i Llobet també continuaren l’ofici familiar.