Estudià filologia a la Universitat de Barcelona. Conreà la poesia dins l’anomenat “realisme existencialista” en llibres com El crit i la paraula (1973), Doble fons (1977), Destinatari d’albes (1980) i Limito al nord només amb el teu sexe (1981). Els dos darrers volums introduïren un lirisme molt més assossegat i descriptiu, sempre atent a les vivències del món contemporani. Amb La trista veu d’Orfeu i el tornaveu de Tàntal (1984), premi Carles Riba, accentuà la seva angoixa existencial que, posteriorment, també es manifesta en La xarxa del númida (1986). Ha publicat la novel·la Interruptus (1982), amarada de trencaments i provatures formals, centrada en els canvis ideològics sobrevinguts durant la transició política dels anys setanta, reculls de contes eròtics, Mantis i altres transformacions (1983) i Els conys saborosos (1986), narració, Terra de crims (1987), i Palmira(1991).
Valerià Pujol
© Fototeca.cat
Escriptor.