Titulat el 1892 a Barcelona, fou arquitecte del ministeri de finances (1893-97) a Barcelona, Múrcia, Granada i Còrdova; arquitecte municipal de Tarragona (1897-1939) i de la comissió provincial de monuments, reconstruí la Torre dels Escipions i diverses dependències del monestir de Poblet. Cronista oficial de la ciutat de Tarragona el 1924. Construí l’escorxador (1902), el mercat central (1915), el dipòsit d’abastament d’aigües de l’Oliva (1931) i la xarxa de clavegueres de Tarragona. Com a obra més important per a la ciutat redactà el pla d’eixample del 1922, que ha dirigit el creixement de Tarragona fins ara. Guanyador, amb l’arquitecte Adolf Ruiz i Casamitjana, del concurs per a l’Orfenat Ribas de Barcelona, hom no li n'encarregà la construcció. Particularment construí la Cooperativa Obrera Tarraconense (1918), el Col·legi La Salle a Tarragona (1923), el Noviciat de La Salle a Cambrils (1928), la casa mare de les carmelitanes Terciàries (1930), i l’ampliació de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla a Tarragona.