Augustinià secularitzat (1822), d’idees liberals, bon predicador, d’àmplies curiositats intel·lectuals i molt actiu, participà en la majoria d’activitats i entitats culturals de l’època; el 1816 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, per a la qual escriví treballs sobre les guerres dels Segadors i de Successió. Durant el Trienni Liberal dirigí la Casa de Caritat i fou editor del “Diario Oficial” i soci fundador de la Societat d’Amics del País, que presidí (1837, 1840 i 1843); predicà i escriví en defensa del règim constitucional i especialment de la seva política religiosa. El 1823 fou tancat pels absolutistes al convent del seu orde de Mataró; aviat obtingué, però, una canongia a la col·legiata de Santa Anna i acabà predicant l’elogi fúnebre de Ferran VII. Intervingué molt activament en la restauració de la Universitat de Barcelona, tant en l’intent del Trienni com en l’erecció definitiva. Hi ensenyà dret canònic i en fou el primer rector (1838-41).