Deixeble d’Iu Pascual. Participà a l’Exposició d’Art Català a Madrid i el 1926 exposà a les Galeries Dalmau de Barcelona, on exposà sovint a la Sala Parés (1928, 1930, 1934). Marginat en la postguerra per motius polítics, guanyà més tard el premi La Punyalada (1966) i el Sant Jordi de la diputació provincial de Barcelona. Fidel en principi a l’estètica de l’escola d’Olot, n'ha donat una versió constructivista i esquemàtica, no solament en el camp del paisatge, sinó també en interiors i natures mortes, d’una netedat, concisió i refinament singulars.