El 1679 fou nomenat organista de l’abadia de Westminster. D’una formació contrapuntística sòlida, escriví obres en les quals aquesta coexisteix amb un sentit innat de la melodia i forma una síntesi d’una gran bellesa. Purcell adaptà la llengua anglesa a l’estil representatiu dels italians. Alguns dels seus fragments tenen una profunditat i un dramatisme semblants als de Monteverdi. La seva escriptura és indistintament modal i tonal. La seva obra mestra és l’òpera Dido and Aeneas , per a orquestra, baix continu i veus. Altres obres dramàtiques són Diocletian (1690), King Arthur (1691), The Fairy Queen (música per a una adaptació de l’obra de Shakespeare A Midsummernight's Dream , 1693), etc, que no són, en cap cas, òperes pròpiament dites. També escriví odes, cantates, anthems , música instrumental, etc.
Henry Purcell en un retrat atribuït a G. Kneller
© Fototeca.cat
Compositor anglès.