L’extens terme s’estén a banda i banda del riu d’Escalona (comprèn també quasi tota la vall del seu afluent el riu Grande, que passa profundament engorjat). És accidentat pels contraforts orientals del massís del Caroig. Bona part del territori és ocupat per pinedes (3.000 ha) i matollar (2.700 ha). L’àrea conreada ocupa la part plana, amb 110 ha de regadiu dedicades a hortalisses i tabac; el secà, base de l’economia local, ocupa 1.100 ha, de garrofers i oliveres. La població ha tingut sempre tendència a l’estancament, i a partir del 1950 s’inicià una forta emigració, primer a Barcelona i després a València.
El poble (727 h agl [2006]; 220 m alt.) és situat després de la confluència dels rius Grande i Escalona, sota un turó (279 m) on hi ha les ruïnes d’un antic castell. L’església parroquial (Sant Antoni Abat) depengué eclesiàsticament de Navarrés fins el 1535; el 1662 es convertí en vicaria agregada a Bicorp, fins el 1902, que esdevingué novament parròquia independent. La població és d’origen islàmic (torre de Quesa al repartiment) i esdevingué centre del comtat de Castellar. Fou lloc de moriscs (60 focs el 1609) de la fillola de Tous. El municipi comprèn també el despoblat de Beniadrà.