En la controvèrsia del jansenisme es negà a firmar el formulari de 1657; exiliat a Orleans (1681), expulsat de l’Oratori (1684), passà a Brussel·les amb Antoine Arnauld, de qui era deixeble. La seva obra cabdal, que el converteix en el jansenista capdavanter després de la pau clementina (1669), és Le Nouveau Testament avec des Réflexions Morales (1699), la idea central de la qual és l’excel·lència i l’omnipotència de la gràcia de Jesucrist; pel tipus d’exposició, comentari a texts, el seu pensament resta fragmentari amb un llenguatge també força obscur. La seva obra fou condemnada per Gregori XI, en la butlla Unigenitus (1713).