Deïtat principal de la teologia heliopolitana (d’Heliòpolis, vila del Delta), gaudí d’un enorme prestigi a partir, sobretot, de la dinastia V (2494-2345 aC), els sobirans de la qual feren precedir llur nom principal regularment de la fórmula “Fill de Ra”. Així mateix, en el decurs del temps hom procedí a un sincretisme de Ra amb diverses divinitats (Ra-Atum, Ra-Harakté, Ammó-Ra, Sobek-Ra, Khnum-Ra, Montú-Ra, etc.), cosa que significava que totes elles participaven de la natura solar de Ra. Emanació seva era la deessa Maat, personificació de la justícia. Hom el representava com un faraó.