Autor de nombroses novel·les i narracions, utilitzà inicialment el pseudònim de Jakob Corvinus. Freqüentà un quant temps el cercle d’escriptors de Stuttgart. La seva primera obra, Die Chronik der Sperlingsgasse (‘La crònica del carreró dels pardals’, 1857), obtingué èxit, i, malgrat les dificultats posteriors, és considerat un dels novel·listes alemanys més importants del s XIX. És autor de: Die Leute aus dem Walde (‘Gent del bosc’, 1863), Der Hungerpastor (‘El pastor famèlic’, 1864), Deutscher Adel (‘Noblesa alemanya’, 1870), Alte Nester (‘Antics nius’, 1880) i Unruhige Gäste (‘Hostes inquiets’, 1886), entre altres.