i Lluís Racionero i Grau | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Lluís Racionero i Grau

literatura lit
Economista i escriptor.
la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 15 de gener de 1940

Estudià enginyeria i es doctorà en ciències econòmiques a Barcelona. Se n'anà als EUA, on esdevingué urbanista a la Universitat de Berkeley i on visqué la revolta cultural de Berkeley l’any 1968, que després relataria en la seva obra Memòries de Califòrnia (1988). Més tard, treballà com a urbanista a Algèria i al Brasil.

Especialment en aquest darrer país, el 1972, per encàrrec de la superintendència per al desenvolupament de l’Amazònia, col·laborà, en un context polític complicat, en un pla d’urbanització d’aquesta regió. Aquesta experiència la reflectí en l’obra Sistemas de ciudades y ordenación del territorio (1978). Col·labora també a la premsa amb articles sobre temes diversos, a cavall de l’actualitat, la filosofia i la sociologia, alguns dels quals ha publicat en forma de recull.

Autor d’assaigs en la mateixa línia, en el seu pensament mostra l’empremta de la contracultura de la dècada dels anys seixanta i setanta, així com de les filosofies orientals: Del paro al ocio (1984, premi Anagrama d’assaig 1983), La Mediterrània i els bàrbars del Nord (1985), Art i ciència (1987), Oriente y Occidente. Filosofía material y dilemas occidentales (1994), El progreso decadente (2000, premi Espasa), una reflexió sobre el s. XX.

Com a narrador ha publicat les novel·les Cercamón (1982), premi Prudenci Bertrana 1981, ambientada en el s. XIII on narra la destrucció de la incipient civilització provençal i catalana sota l’ambició política francesa i la coerció ideològica del papat. Continuà treballant en aquesta temàtica amb Raimon o el seny fantàstic (1985), La forja de l’exili (1985), L’últim càtar (2000, premi Carlemany), La sonrisa de la Gioconda (2000, premi Fernando Lara 1999) i Antoni Gaudí. El so de la pedra (2004), i el recull de relats Els àngels quàntics (1986). També és autor de Los complejos de la derecha (2006) i el llibre de memòries Sobrevivir a un gran amor, seis veces (2009). Fou director de la Biblioteca Nacional de Madrid (2001-2004). L’any 2010 rebé el premi Gaziel de periodisme per Memorias Culturales, de caràcter autobiogràfic.

Llegir més...